Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

smeócan

  • verb [ strong ]
Dictionary links
Grammar
smeócan, p. smeác, pl. smucon; pp. smocen.
Wright's OE grammar
§493;
intrans.
To smoke, emit smoke
Show examples
  • Smeógoþ

    fumigant

    ,
      Ps. Spl. 103, 33.
  • Muntas smeócaþ

    montes fumigabunt,

      143, 6 : Wülck. Gl. 244, 35.
  • Eall Sinai munt smeác (

    fumabat,

    )
      Ex. 19, 18.
  • Smeóce

    fumet,

      Germ. 393, 187.
  • Heortes mearh ge*-*bærned óþ ðæt hyt smeóce,

      Lchdm. i. 338, 13.
  • Eall folc gesáwon ðone munt smeócan,

      Ex. 20, 18 : Engl. Stud. ix. 40.
  • Smeócende (smécende, Lind.: smíkende, Rush. ) flex

    linum fumigans,

      Mt. Kmbl. 12, 20.
trans.
To smoke, fumigate
Show examples
  • Smeóc ðone man mid gáte hǽrum,

      Lchdm. i. 352, 1.
  • Smeóce mid hǽþe,

      354, 23.
  • Heortes hǽr beóþ swíðe, góde mid tó smeócanne,

      338, 4.
Etymology
[Prompt. -Parv. smekyn̄ fumo, fumigo.]
Similar entries
v. smícan, smocian, smíc.
Linked entries
v.  smícan smocian.
Full form

Word-wheel

  • smeócan, v.