Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

wyrms

  • noun [ neuter ]
  • adjective
Dictionary links
Grammar
wyrms, es; n. m.
Corrupt matter
Show examples
  • Ðis wyrms

    hoc uirus,

      Ælfc. Gr. 8; Zup. 29, 1.
  • Wyrms lues, 9, 27; Zup. 53, 7:

    colera,

      Wrt. Voc. ii. 134, 54.
  • Wið eárena sáre ... gif ðǽr wyrms inne bið, hyt ðæt út áwyrpð,

      Lchdm. i. 354, 16.
  • Wyrms (worms,

    v.l.

    ),
      358, 16 Sáh út wyrms (of ðam geswelle), Homl. Skt. i. 20, 64.
  • Hé áscræp ðone wyrms of his líce,

      Homl. Th. ii. 452, 28. ¶ figurative :-- His wuldor is wyrms and meox, Homl. Skt. ii. 25, 261. v. worms; ge-wyrms; adj.
Linked entries
v.  wyrsm worms.
Full form

Word-wheel

  • wyrms, n.; adj.