díglian
, díglan. Add: I. to hide :-- Gif hé his abbode ne díglað (celaverit) ealle þá geþóhtas, R. Ben. 28, 13. Dígelde abscondit, Mt. L. 13, 33. II. to lie hid: -- Ðégla latere, Jn. p. 8, 5. Déglendes fióndes latentis inimici. Rtl. 121, 40. [O. H. Ger. tougalen occultare.] v. ge-díglian, -díglan.æ
þ



