Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

wǽgan

  • verb [ weak ]
Dictionary links
Grammar
wǽgan, p. de
To vex, harass, afflict
Show examples
  • Hé het hí swingan, wítum wǽgan,

      Exon. Th. 251, 10; Jul. 143.
  • Ðæt gé mec tó wundre wǽgan mótun (cf. erlós skulun wégian mi te wundrun, dót mi wíties filu,

      Hél. 3088), 124, 22; Gú. 341.
Etymology
[O. Sax. wégian: O. H. Ger. weigen vexare, afficere, affligere, exagitare.]
Similar entries
v. ge-wǽgan.
Linked entries
v.  a-wǽgan ge-wǽgan wégan.
Full form

Word-wheel

  • wǽgan, v.